L’immens temple blau:
article publicat a la revista Dialogal #66

El mar o “la mar”, com en diuen els que s’hi vinculen com a la Gran Mare, ens acompanya des de l’origen de la vida; la nostra oïda hi reconeix el so primigeni semblant a les aigües de l’úter matern, i en el silenci que podem experimentar quan ens hi submergim podem assaborir la pau d’un temple blau. Aquest blau sobre blau, aquest espai comú de somnis, mirall i font de vida, com diu el poeta Miquel Martí i Pol, és sagrat i, de vegades, ens n’oblidem.

El mar té el potencial, com totes les aigües, de purificar el cor i acompanyar-nos en rituals com el bateig o la mort. Infinites civilitzacions l’han venerat i han sabut de la seva força curativa; contemplar l’horitzó, sentir la carícia salada i fresca de l’aigua en la pell, flotar i ser bressolat, nedar i fluir amb el ritme de les onades. Fins i tot el fet de despullar-te conscientment abans de la capbussada pot ser un acte d’humilitat davant de l’energia essencial de l’aigua. Estar amb el mar em transforma, i li estic infinitament agraïda. Això fa que el meu compromís per custodiar-lo creixi cada dia. El sentit d’aquest article és comunicar que hi ha una manera pregona de relacionar-nos-hi. D’ençà que fa onze anys vaig conèixer les anomenades «13 Abuelas» indígenes i vaig sentir-les parlar de l’esperit de l’aigua, quelcom intuïtiu se’m va revelar més intensament: el llenguatge del cor en relació amb la natura fa que puguem comunicar-nos amb tots els éssers vivents, siguin de l’espècie que siguin. De fet, tots som natura.

Aquest setembre de 2018 vaig sentir una imperiosa necessitat d’entregar-me a les aigües del cap de Creus en un pelegrinatge nedant. Una manera meditativa de nedar i de fer-me una amb la immensitat al llarg de quatre dies intensos des del Port de la Selva fins a Portlligat. Durant aquest pelegrinatge, vaig quedar commoguda per la bellesa i força de la natura, i, alhora, vaig sentir el dolor de trobar, dins l’aigua i a les cales, una gran quantitat de microplàstics i escombraries. Escolto una veu de SOS de moltes espècies marines, amics dofins, balenes, peixos…, que esperen la nostra resposta. Sento que aquest és un moment important per qüestionar com volem deixar el planeta Terra, el planeta blau, per a les properes set generacions. I espero que aquest petit article us motivi a pensar en comunitat, en plural, que és una bella manera de posar el nostre granet de sorra.

Per acabar, m’agradaria esmentar alguns projectes vinculats a l’amor al mar, a la natura i a la seva preservació:

• Curs de postgrau “Significats i valors espirituals de la natura”, en línia amb l’anomenada ecologia pregona. Un dels seminaris està dedicat al mar. fundacioudg.org
• Càtedra Oceans i salut humana. Promou la realització d’estudis sobre les complexes relacions que s’estableixen entre els ecosistemes marins i la salut de les persones. oceanshealth.udg.edu
• SOS Costa Brava, plataforma on es treballa per impedir l’allau d’amenaces que planen sobre el medi ambient a la Costa Brava. iaeden.cat
• Iniciativa Eco-Swimming (‘natació ecològica’), acció que consisteix a nedar en aigües obertes i aprofitar per agafar del fons marí la brossa que es va trobant. viesbraves.com
• SK Kayak de Llançà: escola de Kayak amb sentit ecologista que promou activitats socials com les matinals de «multicapacitats». kayakcostabrava.com
• Projecte Temple Blau – consciència marina. Acompanyament de grups per tal que experimentin el vincle sagrat, conscient i meditatiu amb el mar. Dos cops l’any, s’organitza una sortida popular on es recull brossa de les cales i del mar. www.taosilvestre.com