El meu camí vital i professional

Dansar en la infantesa era inevitable.

Qualsevol lloc era, per a mi, “El lloc”, i la música, el silenci, el vent o el mar podien ser la cançó de fons.

L’èxtasi més gran el recordo amb 16 anys, dansant a la platja mentre una pluja suau queia sobre el meu cos d’estiu, i la primera llum del dia dibuixava arcs de Sant Martí a la sorra molla juntament amb les empremtes dels meus peus nus. En aquell temps m’inspiraven Isadora Duncan i Pina Bausch.

Vaig fer una immersió en la dansa dels 6 als 17 anys, participant en performances i també donant classes.

La dansa m’ha seguit acompanyant sempre, i com un bonic cercle, amb 57 anys he gaudit d’una formació d’un any a l’escola Alas de l’Andrés Waksman.

El gran gir va succeir també davant del mar, el dia que vaig veure una dona fent uns moviments d’una harmonia sublim.

Quan em vaig apropar a preguntar-li què feia, vaig saber què era el Qi Gong.

Així va ser com em vaig enamorar del diàleg del cos amb la natura, de la presència en el moviment, de la percepció energètica del gest, d’un llenguatge similar al de la dansa i alhora amb un component subtil que aviat descobriria.

Vaig iniciar-me amb el mestre de Tai Chi i Qi Gong Tew Bunnag, amb qui encara continuo la pràctica profunda. Ell m’ha transmès l’essencial: les qualitats del cor i la capacitat d’escolta interior i exterior; la interconnectivitat de tot amb el tot.

Referents íntims, fars lluminosos en el camí del cor conscient.

Un altre regal de la vida ha estat conèixer i seguir les ensenyances de Brigitta Bach, professora de Qi Gong amb qui exploro fa anys el Zifagong o Qi Gong espontani, el moviment que sorgeix del buit, de les infinites possibilitats.

Aquesta és per a mi una nova clau que permet passar de la forma a la no forma, confiant en la saviesa intrínseca de l’organisme i el testimoniatge de la dimensió conscient que observa sense jutjar ni interferir.

Curiosament, Tew Bunnag i Brigitta Bach tenen la mateixa edat i una profunditat del que transmeten que va més enllà de les paraules. Són per a mi fars lluminosos en el camí del cor conscient i compassiu.

Recuperem l’experiència dels cercles i fem comunitat

He parit els meus dos fills a casa i aquesta experiència m’ha dut a ser doula i a aplicar el Shiatsu per a l’embaràs, el part i el postpart.

Com un conjunt de sincronicitats, vaig convertir-me en Doula acompanyant els parts d’amigues, dones de la família i després professionalment durant 10 anys.

En aquest temps vam guiar cercles de dones amb la Sophia Style durant 13 anys amb els retirs de La Tienda Roja i els cercles van continuar amb altres propostes amb la Núria Beitia, amb la Montse Romero, amb la Montse Guardiola, amb la Sònia Isart i amb l’Arianna Bonato.

El cercle ofereix l’espai segur on obrir-nos i on sentir el suport del grup. És com un grial alquímic, transformador, visionari, que creem entre totes. És percebre la comunitat, la sinceritat, la capacitat de mirar juntes més enllà de les creences limitants.

Una crida a explorar l’alquímia femenina

L’alquímia en el taoisme s’entén com una forma de cultivar l’interior que condueix a la transcendència, a adonar-nos que formem part d’un microcosmos dins d’un macrocosmos. A mi aquesta visió m’inspira i quan hi sintonitzo, sento que els límits de la pell es desdibuixen.

Alhora quan parlem d’alquímia femenina entenem la transformació que fem les dones durant les diferents etapes vitals i la nostra naturalesa cíclica. La sexualitat forma part d’aquesta alquímia, com a font de creativitat i salut.

Hi ha un proverbi xinès que diu: “Les dones, als trenta anys, són llobes; als quaranta, tigresses; i als cinquanta, dragones”.

A l’etapa dragona, actual, em sento en plena “segona primavera”, com descriuen els taoistes. Discernint què és important i què ja no té sentit alimentar. És un moment on gaudeixo de les coses senzilles, com veure sortir el sol davant del mar i trobar-me amb el silenci. Seguir dansant la vida i seguir oferint el que m’apassiona.

M’adono que els meus moments vitals s’han anat teixint amb la vocació d’acompanyar. Sento que el que vivim en la pròpia pell és el que podem oferir als altres amb més integració, sempre mantenint la saviesa de què tota experiència és única i intransferible.

La Natura és per a mi la mestra i guia més transparent i directa que conec.

Hi trobo el silenci i el refugi, hi trobo la força essencial dels elements, els símbols de la divinitat en cada petita expressió i la infinitud que em recorda la humilitat.

D’ençà que vaig començar la pràctica del Qi Gong he pogut afinar l’escolta i la percepció de l’energia o Qi Vital en mi i en el món que m’envolta. He apreciat que la connexió amb la Natura afavoreix la Salut Integral de l’ésser humà (cos, emoció, ment i esperit).

La Natura ens ofereix en cada estació les seves medicines; és immensament generosa. Només cal que tinguis com a amigues les plantes remeieres que t’acompanyaran amb les seves propietats medicinals, subtils i simbòliques. A mi m’enamora relacionar-m’hi i recuperar la saviesa comunitària i ancestral. Amb la Montse Romero oferim els tallers i retirs La remeiera que ets al Jardí de l’Ànima . Mantenim un receptari que pots trobar en aquest enllaç.

El Gran Temple Blau, la mar

La mar sempre m’ha acompanyat des de la infantesa, gràcies a la meva mare, i cada vegada l’escolto amb més claredat. La mar em recorda el meu origen i m’inspira a compartir-ne la dimensió més sagrada. Nedar conscientment és una forma de meditació, un espai de silenci i contemplació. 

La relació amb la mar m’ha ajudat a sostenir els moments més difícils de la meva vida i m’ha mostrat com submergir-me en les profunditats del meu interior i tornar a la superfície més lluminosa.

Quan dic que és un temple és perquè quan hi entro contemplo la bellesa i em fonc, m’amaro de joia de manera instantània. 

Em sento tan agraïda que he volgut retornar a la mar la cura, amb la cocreació d’una associació per preservar-la i sensibilitzar altres persones perquè la puguin veure amb una mirada ampliada i no només com un recurs o un simple espai de lleure. 

El 2020 vam crear l’associació Som Mar a Llançà, que promou la Salut Integral al mar amb la Recepta Blava dins dels centres d’atenció primària. 

També soc guia del Parc Natural del Cap de Creus, on ofereixo activitats de docència i sortides de connexió amb la natura, com ara les trobades Dones de Mar que ofereixo juntament amb la Sònia Isart.

L’art d’adonar-se

El 2008, buscant una comprensió del meu propi procés personal, vaig arribar a la teràpia Gestalt, que es basa en la pràctica clau de “l’adonar-se”: entrar en contacte amb l’aquí i l’ara, amb el que cadascú és, sent i percep.

Em vaig formar a l’Espai Obert Empordà, i actualment ofereixo acompanyament terapèutic i formo part de l’equip docent al mòdul de Gestalt Corporal.

A través de l’acompanyament terapèutic m’he adonat de la importància de mirar totes les parts d’un mateix. Per completar-nos cal mirar compassivament les nostres ombres. I de vegades ens cal demanar ajuda i saber-nos acollits amb el que és tal com és. 

“I mentre hi era allà, vaig veure més del que puc dir, i vaig comprendre més del que vaig veure…

… perquè estava mirant de manera sagrada”

Black Elk